1ª sessió)_21 D’ABRIL, 18H. BIBLIOTECA DEL FONDO. CIUTADANES
En aquesta primera sessió assistirem a l’emergència del feminisme, a la veu de les dones reclamant, de manera col·lectiva, els seus drets de ciutadania, a través de dos textos referencials:
- Declaració dels drets de la dona i de la ciutadana (1789), d’Olympe de Gouges, que recull les demandes de les dones que van participar activament en la Revolució Francesa.
- Vindicació dels drets de la dona (1792), de Mary Wollstonecraft, considerada com l’obra que inaugura pròpiament la tradició feminista occidental.
2ª sessió)_19 DE MAIG, 18H. BIBLIOTECA CENTRAL. REVOLUCIONÀRIES
El segle XIX es caracteritza per l’aparició del moviment obrer, en el que les dones també van tenir un paper protagonista. De la mà de dues de les més originals i destacades autores analitzarem les tesis de l’anomenat feminisme socialista.
- La emancipación de la mujer (1845), de Flora Tristán, on es defensa el vincle indestriable entre la lluita de gènere i la de classe, en considerar que no es pot separar l’emancipació femenina de l’alliberament de la classe treballadora.
- La mujer nueva (1918), d’Alexandra Kollontai, text que preconitza la dona independent i denuncia les relacions amoroses que l’esclavitzen, tot anticipant molts debats del feminisme radical dels anys 70.
3ª sessió)_17 DE JUNY, 18H. LA CIBA. SUFRAGISTES
En aquesta sessió analitzarem la consolidació del feminisme com a moviment social, que va tenir lloc als Estats Units i Anglaterra a partir de mitjans del segle XIX, amb la reivindicació dels drets civils i polítics de les dones i el naixement del feminisme de la primera onada.
- La Declaració de Seneca Falls (1848), liderada per Elisabeth Cady Stanton i Lucretia Mott, text fundacional del moviment pels drets de les dones, motivat per la marginació d’un grup de dones abolicionistes en la convenció antiesclavista celebrada a Londres vuit anys enrere.
- La esclavitud de las mujeres (1869), de John Stuart Mill, obra de referència del pensament liberal on es denuncia la subordinació d’un sexe a l’altre com un dels principals obstacles pel benestar humà i pel progrés social.
4ª sessió)_29 DE SETEMBRE, 18H. BIBLIOTECA SINGUERLÍN. VANGUARDISTES
Analitzarem la petjada de dues autores que es van situar, respectivament, a l’avantguarda literària i política dels seus temps, i que han estat reivindicades posteriorment amb força com a figures destacades de la genealogia feminista.
- Una cambra pròpia (1929), de Virginia Woolf, brillant assaig que reflexiona sobre la necessitat de tenir independència econòmica i personal per tal que les dones puguin desenvolupar el seu talent i les seves vides en plenitud.
- El voto femenino y yo: mi pecado mortal (1935), de Clara Campoamor, obra cabdal en defensa d’una ciutadania política no restringida pel sexe, relat de com la seva autora va encapçalar la defensa del sufragi femení en les Corts Constituents de la Segona República.
5ª sessió)_20 D’OCTUBRE, 18H. BIBLIOTECA CAN PEIXAUET. VISIONÀRIES
Ens endinsarem en dues obres de gran repercussió i impacte internacional un cop finalitzada la II Guerra Mundial, que van acompanyar el sorgiment de la segona onada del feminisme i que seran punt de referència decisiu per les noves generacions feministes.
- El segon sexe (1949), de Simone de Beauvoir, considerat l’assaig feminista més important del segle XX, examina la feminitat i els processos de subalternitat femenina com a fruit d’una construcció social i denuncia el discurs de l’alteritat sexual que defineix l’home com la norma i les dones com “l’altre”.
- La mística de la feminitat (1963), de Betty Friedan, un text de gran influència que analitza com el procés de redefinició de la feminitat i la recuperació del “discurs de la domesticitat” posteriors a la II Guerra Mundial van contribuir a l’abandonament per part de les dones de les seves aspiracions professionals i es troben a l’arrel del “malestar que no té nom”.
6ª sessió)_17 DE NOVEMBRE, 18H. LA CIBA. RADICALS
En la que serà l’última sessió de l’any, coneixerem dos textos fundacionals del feminisme radical dels anys 70, obres cabdals que aporten un nou marc per entendre la subalteritat de les dones i analitzen el patriarcat com a institució política.
- Política sexual (1970), de Kate Millett, prova l’existència d’un sistema de dominació masculina, el patriarcat, que va a generar una política sexual dels homes que estableixen un sistema de pactes entre si per mantenir dominades a les dones.
- Lo personal es político (1970), de Carol Hanisch, article en defensa del caràcter polític dels grups de pressa de consciència i de com el feminisme és un moviment que polititza i porta a l’esfera del debat públic els temes "personals" de les dones, com ara el cos, la sexualitat, les relacions de parella i l’avortament.